WWW.TUNGZANGNEWS.COM

 
         16.8.2014 in Gwanghwamun Plaza kici Seoul khuapi sungah nidang Korean tanghthu sungah a om ngeilo mipi 

tulza sawmngiat (800,000) kikaih khopna thu pen a lamdang mahmah thukhat hia, ulian tampi leh Korea mipi

 mahmah in zong a telzawh loh uh thusim khat a hihi. Hih mun ah Pope Francis in tuma kum zalom 1800-1900 lai in Catholic upna hangin thatna thuak khangno 124te biakna hangin sihna thuak ahih man un, pawlpi in

 misiangtho ding in ciaptehna nei aa, Pope in zahtakna a piading leh Korea Catholic te tawh

 kimu khawm ding in a vazin ahihi. Asia Catholic Khangno kimuh khopna zong a neih pih ahihi. 

 

Korea pen Catholic gam cih thadah Christian gam zong hilo napi in a milip i 11% sawm ah khat valbang pen Catholic na hi uh aa,

 Catholic mimal tulza sawmnga le nga phading ci hi. Upmawh huailo tak leh mipi tampi tak in theih khak loh uh ulian

 kumpi nasem leh mihau tampitak pen Catholic mi na hikhinkhian hi. Korea ah Catholic hong kipatna pen gamdang mun

 tuamtuam tetawh kibang hetlo in tuamdang mahmah hi. Mun dangdang te ahih leh Europe pan Catholic missionaries te ahi, 

France, Spain, Portugal cih khawng pan hia, pawlpi zong thahat mahmah hi. A hizongin Korea ah pen Missionaries tetung pan hilo in

 Korean te mahmah in Catholic a gamvuah a pua-uh ci bilbel hi.

 

 Tua bek thamlo in Pawlpi khantoh nading leh Korea gam galkap uk sung pan Democracy hong suah nading in

 Pawlpi sungah makai Tulpi (Siadaw) le siampite in nakpi tak in nasem uh ahih man in, tuni in hih bangin

 pawlpi akhang ahih cih mite muhna ahihi.

 

Kum Zalom 1800 pawl in Pawlpi pen cangkang (Mordern) nading lamlak aksi khat in kituat aa,

 mitampi tak in langpang in hih bangin hong omtoto leh i gam i lei mangthang in ei mahmah 

gamsate in hong netum ding hi ci’n Catholic thuzui mite atul asim nathat ziahziah uhhi. 836 pan in

 Joseon Dynasty kumpi in tualbiakna bia loteng that aa, thuzuimi tampi tak mah in sih lawh hi. 

A hizong in thuzuimi khang semsem in kum zalom 1900 ciangin Korea minam vai leh ki-ukna lam ah kumpi thu manlohna te a genkhia leh a langpang ngam, 

mipi ading a ding ngam zahdong leh thunei te zahtak zahdong ding in hong lianta hi.

 

A hih leh Korea ah Catholic biakna bangcih lut hiam cih pen lunglut huai khading hi. 

Kum 1800 kum pawl in Korea ah Confucianism (cofucian biakna) lam ah mipil khangno te in

 a mau biakna sung thu le la te bebek cimtak in khantoh nalam leh tuasang a thukzaw a zaizaw

 thu le late lunggulhna lian mahmah hi. Tua hia, tua hun lai in laibu tuamtuam sinding leh

 simding in sengam pan a kithoh laite sim in sin uhhi. Setlam siamna, Vanlam pilna leh

 leitung kilamzia, Physics, Science, biology te pen Sengam a om Mikang Catholic missionaries ten 

senlai a a let uh simsim uhhi.

 

 Tuate tungtawn in upna hong khang toto ahihi. Kum 1790 kim takciang in

 Catholic mimal a tul asim hong pha aa, ahi zongin kuamah peuhmah kituisawp cih bang omlo, 

siampi zong mukha bek lo lai uhhi. Kum1784 lai in Peter Yi Sung-hun pen Sengam ah taangmi in vapai aa, tualai ah Catholic Missionaries tetawh va kimu in kituisawp aa,

 tua pan in pawlpi laibu tampi tak pua in mite thuzui suaksak hi. 1845 kum in Siampi masa pen

 Andrew Taegon Kim suaka, 1846 kum in biakna hangin that thuak hi. 1984 kum in Pope John Paul II in

 103 misiangtho dingin ciaptehna bawl khin aa, tukum ciangin 124 Pope Francis in pia leuleu hi.

 Tulai tak in Siampi kum 40 nuai bebek 5000 kimbang om ci lai zen hi.

 

 

Kum 1960 in Korea pen Galkap khutsungah hong tunga, tua hunlai a, Tulpi lianpen (Arch Bishop) Kim Sou-hwan makai in Democracy ngah theih nadingin thugen ahih man in Tulpi Daniel Chi Hak-sun Cardinal Kim mimuanpan kiman hi. A hi zongin thuzuimite ngetna hangin khahkhia kik pah uhhi.

 Catholic pen Korea gam ading in akip akho pen leh a muanhuai pen biakna khat hong suak ahihi. 1990 kum in milip i 6% bek hia, 2014 takteh 11% hong hito ziau mawk hi. Tulpi Uk 16 nei in, kumkhat sung bebek in Siampi 130-150 bang khang hi cih Boston thuthak pan kizasawn hi. 


--

Na khempeuh a semthei Pasian a nei mi in lungneu kei ta hen.(He who trusts in the Lord shall not be disappointed). Philipkhaipu 

 


Comments




Leave a Reply